El DEU del Gossos per Jordi Acien

Avui us explicaré un conte.
Es diu el Deu dels Gossos.
Nosaltres fins no fa gaire,varem tenir una gosa.Es deia Vilma.I a la pobre li vam donar molt mala vida. Uns dies es quedava sense menjar,uns altres no tenia aigua, sempre estava sola, mai sortia a passejar , etc. El que es diu una mala vida. Malgrat tot,ella mai es va girar contra nosaltres, mai ens va intentar mossegar,mai ens va fer res dolent.


Pero de sobte,un bon dia va marxar. No sabem que li va passar,si la van agafar, si la van atropellar, si va decidir marxar lluny a morir,o si simplement es va fartar de nosaltres. No ho sabem.

I va passar el temps, no gaire, i el Pep es va encaparrarr a adoptar un gos. I va aparèixer el Aquiles. I es un gos cabró. Es baralla amb els altres gossos, es menja el menjar que troba, em desperta cada dia a les 6:30 del mati, borda, rasca la porta, fa forats al jardí,puja al sofà, etc.


Jordi AcienI jo crec que es el Deu dels Gossos qui va decidir que fos ell, i nomes ell, qui arribes a les nostres vides. Va decidir que el mal que li vam fer a la Vilma, ara el pagaríem amb el Aquiles. Pero ell no sabia, que nosaltres havíem apres la lliçó. I poc a poc, el Aquiles es porta cada cop millor. Molt poc a poc,si, però cada cop millor. I a mes a mes, fa molta companyia. I es posa content quan arribo, i salta quan veu que anem a passeig, i em llepa la cara quan intento fer la migdiada. i es per tot aixo,i encara que algun cop el maleeixi, que li he de dir al Deu dels Gossos que ens en sortirem. Que aconseguirem que el Aquiles sigui un gran gos i que mai li farem a ell el que vam fer a la Vilma.

Recomanem