Es-cultura: el desparpajo de los cuervos en los sueños

 

Enrique Asensi “El desparpajo de los cuervos en los sueños”. Plaça Pere Ribé i Durban. Part de baix.

Els mateixos veïns del poble amb les seves votacions han estat els encarregats d’escollir l’obra que volen que es quedi a Torrelavit i passi a ser la tercera peça de la col·lecció local d’escultures.

Ens escriu Enrique Asensi:

Les meves escultures normalment no porten títols, però en aquest cas li vaig posar com a títol una cita de la poesia “Los Cuervos” de la meva amiga veneçolana Maria Auxiliadora Àlvarez, del llibre LAS NANAS Y LAS NOCHES de l’editorial Candaya de Paco i Olga, amics i veïns de les Gunyoles d’Avinyonet del Penedès.

obra guanyadora 2010

____________________________________

Enrique Asensi Escultor

 

La carrera artística d’Enrique Asensi Vivó (València, 1950)-que va estudiar Belles Arts a la Facultat de Sant Carles- començar esculpint en pedra sobre temàtica figurativa.escultura-torrelavit-golondrina-2 Més tard, va reduir les figures a les seves formes essencials utilitzant varetes i planxes de ferro soldades. I en els últims temps, va sumar als seus treballs escultòrics, obres de pintura de menor interès, per existir referències explícites a alguns artistes abstractes com Pepe Guerrero, si bé en el cas d’Asensi es manté una empremta de caràcter tridimensional ja que la matèria dota de volums a escultura-torrelavit-golondrinagairebé totes les seves composicions. Les 18 obres que presenta Arnés Rüpke, datades entre 1996 i 1999, han pel que fa a la pintura un matís expressionista amb referències figuratives sintètiques; un traç, una evocació, un suggeriment, són la vessant plàstica d’aquestes obres en les quals s’alterna el tremolor líric amb la fortalesa de dicció. En les escultures d’Asensi, que utilitza materials com l’acer corten, les pedres dolomítiques i de mars, se sap que es tracta de peces inconcluses, perquè són el temps i els elements -l’aigua fonamentalment- el que determinen l’oxidació dels metalls , l’erosió de les pedres, el desgast, oferint-amb les seves boniques irregularitats, una lectura en el que el tàctil, aporta més sensacions que totes les mirades juntes.

 

 

Recomanem